Un viatge visual i poètic que explora la interacció de l’home amb la metròpolis de Manhattan, inspirat en el viatge de Federico García Lorca als Estats Units.

L’exposició ens ajuda a submergir-nos en el viatge de Lorca a Nova York durant l’any 1929, mitjans les fotografies històriques i cites del mateix Lorca, ens presenta la seva arribada a la ciutat que el va fascinar i el va pertorbar a l’hora.

La mostra, combina la fotografia i la intervenció pictòrica, amb alguns dibuixos de Lorca, permet que els visitants puguin aprofundir en la seva experiència, i que a mesura que avancem, les imatges i les intervencions pictòriques es fusionen en un pensament crític i filosòfic, revelen la deshumanització que Lorca va observar a la ciutat dels gratacels, com la separació cada cop mes gran de la humanitat amb la naturalesa.

Els versos del poeta són projectats juntament amb les imatges, en la profunda influència que va tenir la ciutat de Nova York a l’obra del poeta granadí, destaca alguns aspectes de la vida urbana, com ara les multituds anònimes, en el subsol metropolita, d’una població que mai dorm, la diversitat cultural i el ritme frenètic de la ciutat, en mig de l’alienació de l’individu en mig d’una ciutat que els engoleix.

Les imatges són capturades durant la meva estada a NY i preses en llocs i paisatges urbans en que Lorca també va contemplar i experimentar les seves vivències envoltat de les grans avingudes, la diversitat cultural i el ritme frenètic de la ciutat.

Aquest procés creatiu pretenc recuperar en pensament crític a partir de la lectura dels poemes de Federico Garcia Lorca el discurs de Walter Benjamin i de Teodoro Adorno, memorant Nietzche, en un al·legoria a T. Hobbes, on les imatges, els dibuixos sobreposats i la lectura dels seus poemes, comuniquen l’emotivitat i la introspecció, de quina manera em va influir la poesia de Lorca.