Soc jubilat.
Abans era un bon mecànic i feia fotografia domèstica.
Un cop alliberat, em vaig poder dedicar al meu hort, recuperant arrels familiars.
I l’hort em va portar a la observació de la natura en tots els seus cicles vitals.
I aquesta observació em va acostar a les formes, els volums, les llums i les ombres i la seva bellesa, que es mereix un reconeixement en tots els seus moments.
I la fotografia m’ha permès entrar en aquest joc de reconeixement a aquesta vida que ens nodreix i ens acompanya mentre fem la nostra.
I com la vida es moviment, en la fotografia cerco fixar-lo en un joc immòbil de llums.
I posant les plantes davant d’un mirall, creo imatges insòlites que et posen el repte
d’interpretar-les.