El títol d’aquesta sèrie, no té res a veure amb aquesta sèrie, que no vol més que mostrar de manera senzilla, la idea del paisatge com un espai metafòric, on representar el sentir, en tota la seva latitud.

Un recull d’imatges que s’allunyen d’allò que entenem com a paisatge tradicional, alterat per la presència de l’obscuritat com a element principal. L’absència de llum, permet a l’espectador convertir-se en explorador d’aquest espai.

Gairebé tots, passem moments de dubtes existencials, moments en els quals ens qüestionem si realment hem viscut i hem fet el que volíem. Temps per pensar en les decisions que hem anat prenent al llarg del camí, i en les marques que ens han anat quedant, perquè tot, d’una manera o altra, amb més o menys visibilitat ens deixa petjada. Som el que hem sentit, amb les nostres llums i les nostres ombres.

O potser sí, que el títol d’aquesta sèrie hi té alguna cosa a veure amb tot això.