Per què ens agrada una imatge, ? Què és allò que ens fa colpir o commoure d’acord amb les nostres pautes culturals?
Aquest projecte és fruit d’una evolució constant i autodidacta sempre buscant la fórmula o fórmules per les quals podem explicar coses mitjançant la suma d’elements que per si sols no expliquen res, si bé la unió entre ells ens donen un relat creant un impacte emocional que va més enllà de la resolució, els megapíxels, la definició, perquè en el fons l’important és la narració i la sensació que ens crea a nivell emocional.

Podríem dir que és una evolució del que en diem l’instant decisiu on el caos ens ofereix en un moment donat l’oportunitat de retratar una suma d’esdeveniments que per atzar donen un missatge, una narració, que va més enllà, allò que a voltes diem que una imatge val més que mil paraules.

Per arribar a tal comesa he estat explorant diferents especialitats en el món de la comunicació.
Si be, em serveixen per anar perfeccionant un mètode que em permet desconstruir; paraules, frases, poemes, aforismes o simples reflexions.

Mitjançant la Gestàltica i la Semiòtica, i els mètodes prou coneguts per generar idees creatives com la Sintèctica, Scamper. He arribat al que jo anomeno la matemática gestàltica, és a dir, sumes de conceptes però en l’àmbit perceptiu i d’acord amb els meus patrons culturals.

Si el caos ens pot oferir una narració. per què no generar el caos mitjançant la suma de petits objectes si bé a voltes l´atzar també té un paper important