El discurs visual dels esdeveniments ocorreguts des de l’aplicació de la sentencia del Tribunal Suprem als presos polítics és configurat per un seguit d’accions i de reaccions als carrers de Catalunya.
No es tracta d’una resposta pel «què», l’«on» o el «quan». En tot cas és una resposta dels que es pregunten el «perquè». I és una resposta plural, transversal, justificada i injustificada; una resposta del poble, subjacent en la consciència i en l’imaginari de tots, i amb moltes interpretacions.
Aquesta resposta ens interpel·la en una societat nova. La de la meva generació, que mai hauria pensat que amb la càmera s’arribarien a capturar uns fets reals i en directe que només havíem vist en altres llocs. Però ara ens ha tocat a casa nostra. Ara ja no són només les imatges de postal, de viatges i d’aniversari les que ens representen; ara són imatges de reivindicació, de llibertat, de repressió i d’intolerància. Des de darrere la càmera he volgut plasmar instantànies que tenen la força dels fets ocorreguts, sense concessions a cap de les parts, involucrant tots els actors que hi participen.
Les fotografies recullen les primeres accions de talls a l’AP-7, la crema de fotos del rei Felip VI a la Diagonal de Barcelona, les manifestacions independentistes i unionistes (creuant límits mai vistos entre manifestants i policies), les accions a Girona i a Via Laietana. La càmera es mou i explica els fets, buscant l’equilibri fotogràfic i el missatge social.
Ara, nosaltres, els apassionats per la imatge, hem d’estar atents, amb el teleobjectiu i el gran angular, per copsar una nova realitat. Una realitat que hi és per quedar-s’hi. Una realitat que, encara que no ens agradi, es troba en el focus de les nostres càmeres, en el nostre dia a dia. Aquest és el recull d’una resposta. La resposta del «perquè». Sense pretensions èpiques, les imatges ens endinsen en un viatge en què tots i totes som protagonistes.