Com pot mantenir l’essència una ciutat? En quin moment l’impacte del viatger ocasional dissol el seu caràcter? Fins on pot resistir l’embat homogeneïtzador d’un model urbà i social cada cop més global?
La sèrie #gironaendiumenjada neix el primer diumenge de l’any 22. Neix de passejades d’observador dominical de primera hora.
Es tracta d’un projecte de fotografia de carrer que retrata i comparteix, setmana rere setmana, els despertars del diumenge a Girona. Uns despertats de llum horitzontal que il·lumina amb colors càlids posant de relleu pedres, parets i arcs. Un espai reservat només per a alguns matiners que ronden de forma solitària per la seva ciutat. Un despertar íntim, reflexiu i sensible.
Pretén, a través d’un retrat setmanal, compartir visions i mostrar petits fragments d’una ciutat cada cop més tensionada per l’impacte aliè i per la velocitat del canvi. Una pretensió que s’aconsegueix, paradoxalment, amb eines pròpies d’aquesta voràgine: el mòbil i Instagram.
El hashtag #gironaendiumenjada conté alhora les dues cares del projecte: el sentit literal i el figurat. El literal en la referència del diumenge com a espai de temps, com a moment de pausa dins la setmana. El figurat en el sentit d’abillar-se, de mudar-se, de posar-se i sentir-se bonica.
Una ciutat que s’engalana i s’ensenya durant un breu període de temps en què manté i mostra el seu caràcter més genuí, abans d’entregar-se, unes hores més tard, a l’estereotip de qualsevol ciutat turística.