En una altra vida vaig fer una exposició amb fotos de flors. Els colors cridaners s’apoderaven de tot; les formes insinuants et picaven l’ullet com dient tu ja saps… era novell i no estava preparat per veure res més. No veia que aquelles flors eren gairebé artificials, capricis humans i que sense la crossa de la jardineria, desapareixerien en el seu estat actual. I aleshores vaig començar a fixar-me en els marjals i en les cunetes i en com si aturaves el pas i observaves, la vida -humil i dura de pelar- vessava per tots cantons i amb formes igual de maques i amb un punt d’extraterrestre amb mala llet. Prepara’t per conèixer les cosines de lluny (un abisme de mil milions d’anys) que no sabies que tenies. D’elles serà el món el dia que ,inevitablement, la cardem tan grossa que passem a la història.