Centre penitenciari de dones de Wad-ras, Barcelona. Dos estius seguits: el del 92, coincidint amb les olimpíades, i el 93. Dies llargs i calorosos.

‘Mariona, fes-me una foto aquí, així, vull una foto pel meu marit, per als meus fills, per a la meva família. Mira, em poso aquí que la foto surt millor. Estic guapa? Fes-me una foto aquí amb la meva amiga, amb la meva cosina, amb Ella…’

Dos estius compartits, plasmat en més de 700 fotogrames sobre pel·lícula en blanc i negre, que mai va pretendre caure sota cap classificació de gènere fotogràfic preestablert on l’únic criteri era estètic i tècnic.

Segons el meu parer d’aquells anys, si jo demanava a altres persones fer una foto tal com jo volia, llavors aquelles també tenien dret a demanar-me a mi el mateix. I si a mi ningú no em qüestionava allò que jo fotografiava, llavors, jo no podia qüestionar el què les altres feien davant de la càmera. Aquí el resultat d’aquesta idea.

L’entrega, tal i com es presenta aquí, és el recull de les còpies originals, impreses fa més de 30 anys, en diferents mides i algunes variacions de tonalitat de paper. Si alguna cosa vull fer amb aquestes fotos, és retornar retrats que em van demanar, o que jo vaig voler fer, i que mai vaig poder entregar…