L’el·lipsi és un procediment gramatical que consisteix a ometre un o més elements en principi necessaris per a la compresió, per produir un efecte de drecera.

Obliga el receptor a restablir mentalment alló que l’autor oculta.

L’el·lipsi és l’acte de moure’s d’un moment a un altre sense saber, o almenys sense veure el que passa entre els dos.
Revela tant pel que mostra com pel que és « avisible ».

El cor mateix de la feina del fotógraf és prende la decisió entre què mostrar o què amagar.
Aquest treball és una manera de reafirmar el factor de dilució i transmissió de la realitat associat a la representatió fotogràfica.

Aquesta presentació fragmentada permet introduir un cert nombre d’incerteses visuals i cognitives.

D’aquest plantejament sorgeix un dilema entre representació i interpretació, és a dir, la percepció del que ja no és visible.

És una invitació a la subjectivitat de l’espectador,
a la recerca de la construcció d’una mirada més atenta a les intecions que hi ha darrere d’aquests fragments i posicionament visual.